JONC

Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Manel Valdivieso, director

PROGRAMA

R. Gerhard - Soirées de Barcelone

A. Ginastera, Glosses sobre temes de Pau Casals

B. Britten, Mont Juic

A. Ros-Marbà, Dances i cançons per a un aniversari (obra encàrrec pel 30è aniversari de la JONC)

...

Robert Gerhard, nascut a Valls el 1896 va ser el darrer deixeble de Felip Pedrell i després de seguir els estudis amb Arnold Schoenberg s’erigí en el gran exponent de la música catalana del segle XX. El 1936 escriví Soirées de Barcelone com a un ballet encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo, el director musical del quals era en aquell moment el director d’orquestra hongarès Antal Dorati. Aquest i Gerhard estaven units per una bona amistat que es prolongà durant tota la vida. En aquesta obra el compositor català utilitza dues cançons populars com “Muntanyes del Canigó” i “Els segadors” per d’alguna manera defensar o reafirmar la identitat catalana que en aquell moment polític estava seriosament amenaçada i aconseguint una de les obres més identitàries del seu país de naixement. De fet, el guió del ballet es basa en la nit màgica de Sant Joan. Gerhard s’exilià de Catalunya durant l’escriptura d’aquesta obra i li posà aquest nom per tal de ressaltar els seus orígens republicans catalans. La guerra civil no va permetre que s’estrenés el 1939 tal i com estava previst.

Glosses sobre temes de Pablo Casals originalment escrita per a orquestra de corda i quintet de corda, op. 46 i després arranjat per a orquestra, va ser escrita per Alberto Ginastera a Ginebra com a encàrrec conjunt del Festival Casals de Puerto Rico -que celebrava el centenari del naixement del mestre- i del Comitè de Puerto Rico per al Bicentenari dels Estats Units de 1976. L’obra conté una exuberància rítmica acompanyada per un lirisme i una contemplació. En ella Ginastera -que curiosament era fill de pare català- mostra devoció pel mestre vendrellenc i alhora professor de violoncel de la seva esposa. Escrita en cinc moviments, la Introducció fa referència a una obra coral sacra de Casals, Oració a la verge de Montserrat.

Romanç ens indueix en un ambient idíl·lic que ens trasllada a les Tres Estrofas de amor del poeta Tomás Blanco, escrit per Casals i dedicat a la seva esposa Marta. No hi podia faltar la dansa nacional que esdevé amb el tercer moviment Sardanes. Mentre que amb Cant podem escoltar el tema de la cançó més associada a Casals: El cant dels ocells. I la vistosa Conclusió delirant tanca amb un final frenètic de forts contrastos -inspirats amb els colors de la senyera.

La reelaboració de l’obra per a orquestra simfònica es va fer el 1977 i l’any següent fou estrenada a Washington amb la National Symphony Orchestra dirigida per Mstislav Rostropovich. Posteriorment es va publicar com a Opus 48 del compositor.

En aquesta versió, la instrumentació original s'amplia significativament per incloure dues flautes, flautí, tres oboès, tres clarinets, tres fagots, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, arpa, piano, celesta, harmònium i una bateria d'uns trenta-nou instruments de percussió previstos per no menys de quatre intèrprets.

Robert Gerhard i Higini Anglès promogueren l’any 1936 el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, així com el III Congrés de la

Societat Internacional de Musicologia a Barcelona amb la idea de reunir els compositors i musicòlegs més rellevants del moment i a la vegada poder mostrar al

món la música catalana. Tot plegat situava Catalunya a l’epicentre de la cultura musical europea, en part gràcies a la tasca que havia fet ja anteriorment Pau Casals.

Només cal pensar que durant la setmana que durava el Festival s’estrenà a Barcelona el Concert per a violí d’Alban Berg. Una comissió formada per personalitats com Ernest Ansermet, Anton Webern o Joan Lamote de Grignon foren els encarregats de dissenyar el programa de cada concert. I en aquell mateix Festival assistiren, entre altres, uns encara poc reconeguts compositors anglesos Lennox Berkeley i Benjamin Britten, els quals es conegueren aquí. Ambdós van visitar àmpliament Barcelona, van conèixer de prop Montjuïc i van poder escoltar el Festival de Danses Folklòriques que es dugué a terme aquells dies. Amb la transcripció que feren d’algunes d’aquestes danses sorgí l’espurna per començar a escriure un any més tard una suite basada en la música que pogueren escoltar.

L’any 1938 l’Orquestra Simfònica de la BBC estrenava Mont Juic. Una obra dividida en quatre moviments que exposa variacions sobre temes populars catalans. Escrita de manera conjunta, cada compositor va escriure dos moviments. El tercer -Lament-, escrit per Britten i segurament el més elaborat, està dedicat a tots aquells qui patien la Guerra Civil mentre s’estava escrivint l’obra. I aquí mateix sorgeix una glossa d’El cant dels ocells”. L’obra està dedicada al crític anglès i amic d’ambdós Peter Burra.

Clourà el concert de manera vistosa l’estrena de l’obra encàrrec al gran compositor i director d’orquestra català Antoni Ros-Marbà Danses i cançons per a un aniversari en motiu del 30è aniversari de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.

[Santi Riu]